Victorino mira el cel

Victorino Cañellas Puig va néixer a la Canonja el 2 de novembre de 1919. Va ser nen, adolescent i pagès fins que va ser cridat a files republicanes l’abril de 1938. Malgrat que mai ha estat notificada la seva mort tot apunta que va morir el gener de 1939, fugint de la desfeta del Front del Segre, en un indret desconegut entre Balaguer i Artesa de Segre. La seva última carta data del 3 de gener d’aquell any.

El recital “Victorino mira el cel”, lluny de ser un crit a la heroïcitat i a la batalla, és un crit de denúncia a la guerra que dona veu als innocents que hi van morir i trenca els silencis que els han ocultat. Està estructurat en deu poemes que ens porten des del descobriment de la història al fatídic final.

En la recerca de la combinació de poesia i música, paraula i so, text i harmonia, sorgeix “Divendres Faves Tendres”. Al llarg dels primers anys el grup ha experimentat amb textos i músiques al voltant de la terra, el paisatge, la pàtria personal, la identitat expressada en totes les seves dimensions, la reformulació de la història i la recuperació de les veus silenciades.

Per aquest recital, la formació la componen:

  • Joan Pons Solé (textos i veu).
  • Oriol Olivé Barberà (composició musical, gralla dolça i gralla baixa).
  • Tomàs Bernaus López (percussió).

(descarrega la fitxa tècnica del recital)